EL RISC I LA GESTIÓ DELS ACORDS INTERNACIONALS

Assumir riscos és quelcom consubstancial als negocis. Però assumir riscos sense control pot ser fatal per a l’empresa i per al directiu responsable. És per això que avui dia, més que mai, en un entorn d’incertesa i volatilitat com l’actual, gestionar els riscos estratègics per a l’empresa es fa més que necessari.

El risc contractual, sobretot quan treballem en entorns internacionals, és un risc estratègic per a l’empresa, ja que el valor d’un negoci està directament connectat amb les relacions contractuals que hi manté.

Una bona gestió dels acords permet tenir unes relacions saludables amb els nostres clients, proveïdors i col·laboradors i minimitzar problemes i litigis, que és el què, en definitiva, convé en els negocis. Un bon procés de contractació i documental ajuda a mantenir, per tant, un nivell de risc acceptable.

S’entendrà, doncs, quan afirmem que gestionar adequadament el risc en els nostres contractes és un element estratègic, sobretot si el nostre model de negoci es basa en les relacions comercials que hi mantenim i no exclusivament en les pures transaccions comercials.

Si en els últims anys, com a professionals del dret, hem insistit i potenciat l’actuació preventiva, per tal de defugir de les respostes purament reactives, que ens aboquen en molts casos, a plets interminables o a negociacions poc profitoses, correspon ara als líders empresarials implicar-se en una gestió proactiva de les seves relacions contractuals. Una gestió proactiva implica veure els contractes no com un mer instrument o document legal, sinó com un instrument de la política comercial i econòmica de l’empresa, que permet treballar en equips multidisciplinaris, on l’advocat és un element més però on la veu dels tècnics, financers i d’operacions també és important. I pot arribar a ser també un instrument d’innovació, ja que en la cerca per minimitzar riscos i obtenir una cobertura equilibrada entre les parts, es pot innovar en les formes de col·laboració, en el servei al client i en definitiva en establir formes de treballar que suposin un guany per totes les parts.

Aquest treball en equip permet contextualitzar l’acord, identificar els riscos i els objectius que persegueix l’empresa amb aquella operació o operacions recurrents. I dóna una visió global a tot l’equip implicat, facilitant les tasques de cada un i reduint els costos de les transaccions comercials. Les bases d’una bona gestió del risc contractual passa per la fusió del coneixement tècnic, legal i operatiu, i de les habilitats que han de sorgir de la col·laboració professional, amb els objectius empresarials com a punt de partida. Cal rigor i formes, però també creativitat i flexibilitat que s’aconsegueix barrejant totes aquestes capacitats a l’empresa , amb la preceptiva coordinació.

Els negocis d’àmbit internacional han de fer front, cada vegada més, a més complexitat, ja que el comerç no només es fa a través de fronteres físiques, si no també culturals, religioses i a vegades inclús ètiques, sense deixar de banda la complexitat derivada de l’evolució tecnològica dels productes i també de les cadenes de subministrament. Cal recordar que, moltes vegades, les disputes provenen de qüestions com ara si el que s’ha subministrat o prestat compleix les expectatives de l’altre part. De fet molts riscos contractuals provenen d’expectatives poc realistes. Si el contracte és poc clar, les possibilitats de que hi hagin problemes augmenta.

Quan els nostres negocis estan basats en relacions més que en l’estricta transacció, sol canviar el tradicional paper que juguen els contractes, afavorint relacions més informals en el desenvolupament de les operacions comercials. Però cal trobar l’equilibri, ja que d’altre banda ens trobem amb la pressió reguladora dels mercats, les exigències de compliment normatiu per evitar incorre en responsabilitat penal, i la necessitat de millorar la gestió del risc contractual.

Per contribuir a una gestió eficaç dels acords cal que els textos estiguin rigorosament escrits, les paraules utilitzades són molt importants, però han de ser entenedors per a tot l’equip implicat i ha de permetre visualitzar clarament els objectius que es pretenen i la forma d’aconseguir-los.

Els objectius han de estar concretats i articulats de tal manera que les necessitats i expectatives puguin ser traduïdes en característiques tècniques i operatives, requeriments i obligacions. I, per a una bona gestió contractual, són també molt importants, les especificacions entenedores, els indicadors de compliment i les llistes de tasques.

El contracte ha de funcionar com un pla de contingència responent a qüestions com ara què passa si la col·laboració acaba, o es suspèn el contracte o si no es reben el productes o serveis a temps o no són conformes. S’ha d’anticipar a les situacions d’incompliment, establir límits de responsabilitat i establir processos per resoldre aquests problemes.

En la meva experiència professional he trobat persones que consideren els contractes un mal necessari, i ni tan sols presten atenció al seu contingut. Inclús en grans organitzacions s’accepten contractes que ningú ha llegit.

La implementació d’una adequada i proactiva gestió dels contractes comença pels líders de l’empresa. És crucial que els directius estiguin convençuts que, aquesta, és una aproximació que maximitza les oportunitats de negoci al temps que minimitza els riscos. Els contractes no son només documents legals, són documents de negoci i cal controlar les causes dels potencials problemes.

El directiu ha de conèixer els factors i elements estratègics en els contractes i els riscos assumits, per tal de prendre decisions informades. I també ha de centrar el seu focus en tenir una visió integral sobre la relació contractual amb l’altre part. Què n’espera, quina daurada ha de tenir aquesta relació comercial , quina innovació es pot derivar d’aquesta relació, quins negocis associats es poden donar. Aquests seran aspectes decisius a l’hora de gestionar la política contractual de l’empresa i els concrets contractes amb clients i col·laboradors.

La responsabilitat dels contractes i de la gestió de riscos contractuals recau, en última instància en el líder i els directius. La seva actitud en vers els acords determinarà si les oportunitats de gestió que ofereixen els contractes s’aprofiten o no. Els contractes ja no són un mal necessari, sinó un instrument, que, quan s’utilitza de forma proactiva, facilita un avantatge competitiu. Si ho veiem i ho entenem així, haurem fet un pas important per encarar els reptes que l’empresa ha d’encarar els propers anys.

Asun Cirera
Advocada
Assessora de Comerç Exterior de Cecot