Prestació de Serveis a l’Exterior
Cada cop és més freqüent que trobem empreses que han estat contractades pels seus propis clients a Espanya o directament per clients estrangers, per realitzar determinades obres o serveis fora del territori espanyol.
Arribat aquest cas l’empresa haurà de tenir en compte les gestions, formalitats i/o documentació que cal preparar per tal que la seva actuació a l’exterior sigui conforme tant amb la normativa espanyola com amb la normativa local del país de destí.
En principi la prestació de serveis en l’àmbit de la Unió Europea està liberalitzada si bé això no significa que no s’hagin de complir una sèrie d’obligacions documentals i de comunicació, a banda de tenir en compte els aspectes fiscals i laborals del desplaçament de treballadors.
Aspectes fiscals.
El primer és determinar si l’empresa incorre en la figura d’establiment permanent, doncs en aquest cas queda obligada a tributar en el país en qüestió pel benefici obtingut amb la realització de l’obra. Haurà de donar-se d’alta fiscal i complir les obligacions comptables i fiscals del país de destí.
L’establiment permanent és un concepte fiscal. Es considera que l’empresa te un establiment permanent quan l’obra té una durada superior a 6 o 12 mesos segons la jurisdicció de que es tracti.
Un altre aspecte a considerar és el tractament a efectes d’IVA que tindrà la prestació i/o execució d’obra en el país en qüestió. En funció de quin sigui el tractament a efectes d’ Iva pot ser necessari que l’empresa s’hagi d’identificar a efectes d’Iva en el país de destí ( que no és el mateix que tenir un establiment permanent) .
Si l’obra o les servies s’han de prestar en un Estat Membre de la UE, el més probable és que, si l’empresa no està establerta en el país de destí, sigui el seu client qui esdevingui subjecte passiu de l’operació i que per tant l’empresa no hagi d’identificar-se a efectes d’ Iva, ni tingui obligacions per aquest concepte. No obstant és aconsellable estudiar cada cas en concret i especialment si el treball s’ ha d’executar en un tercer país.
També caldrà tenir en compte quin és el tractament fiscal que s’aplicarà als treballadors desplaçats, que pot variar segons quina sigui la durada el desplaçament, el país on s’executen els treballs, i la naturalesa dels treballs que es duran a terme.
Finalment caldrà tenir en compte la possible existència de retencions a la font, és a dir, retencions en el país del client que paga l’ obra o servei, especialment quan els serveis es prestin en països no comunitaris.
Aspectes referits als serveis d’immigració
Si els treballs s’han d’executar en un dels Estats Membres en principi no haurien d’existir requeriments d’aquesta naturalesa, sempre i quan els treballadors siguin d’origen comunitari. Pot passar, però, que l’empresa tingui previst desplaçar un treballador de nacionalitat no comunitari en quin cas sí que es pot trobar amb alguna restricció que caldria analitzar abans.
Quan els treballs s’han de realitzar en països no comunitaris cal preveure la possibilitat que s’exigeixin permisos de treball a les persones desplaçades, malgrat ho facin per compte d‘una empresa d’aquí. P.e. Andorra exigeix permisos per als treballadors d’empreses estrangers que hagin d’estar-hi més de 5 dies i una comunicació prèvia per durades inferiors a 5 dies.
Aspectes laborals, de Seguretat Social i cobertura sanitària.
L’empresa que desplaça treballadors a d’altres països ha de notificar el seu desplaçament a la Tresoreria de la Seguretat Social espanyola per tal que puguin treballar sota la cobertura espanyola, si són desplaçaments a Estats Membres o països amb conveni .
Quant a la cobertura sanitària, depenent de la durada del desplaçament, cal estudiar la conveniència de contractar una assegurança privada, segons quin sigui l’àmbit de cobertura gratuïta en la jurisdicció de destí.
Si el desplaçament es fa a països no comunitaris i sense conveni, s’ha de veure quins són en cada cas els requisits exigits segons la legislació local destí pel que fa a l’obligació de cotització a la Seguretat Social i aquí sí serà convenient, i en alguns casos obligatori, contractar una assegurança de salut.
Es freqüent a mes a més que sigui obligatori la comunicació prèvia a l’autoritat laboral del país de destí. És a dir l’empesa abans de desplaçar els treballadors té l’obligació de fer una comunicació prèvia a l’autoritat laboral competent. Normalment solen haver formularis establerts per realitzar la dita comunicació. Aquest és un requisit que tenen molts estats membres de la Unió Europea.
Aspectes duaners.
Si l’empresa té previst portar material i/o eines o maquinària per realitzar els treballs, caldrà tenir present també quins són els requeriments a efectes duaners.
Si els treballs s’han de realitzar dintre de la UE, no cal fer cap tràmit ni declaració duanera, donat que funcionem com un mercat únic on no hi ha controls duaners per a les mercaderies originaries de la Comunitat o nacionalitzades via despatx d’ importació.
Si els treballs s’han de realitzar fora de la Unió Europea, caldrà gestionar els despatx duaner de sortida i el d’entrada en el país de destí.
Les solucions seran diferents segons es tracti de maquinària o eines que es retornaran quan s’hagin finalitzat els treballs. En aquest cas el més recomanable serà tramitar un Quadern ATA que simplifica el procés tant d’exportació com d’importació i el posterior retorn. El Quadern ATA es tramita a les Cambres de Comerç i serveix pels països signataris del conveni ATA.
Si el material s’ha de quedar en el país de destí llavors caldrà gestionar aquí un despatx d’exportació definitiu i al país de destí caldrà tramitar un despatx d’importació i pagar els impostos, aranzel i Iva, vigents en el país en qüestió.
Altres obligacions
En funció del tipus de treballs a realitzar i en funció del país de destí poden existir obligacions específiques de registre, acreditació o homologació de l’empresa, especialment en sectors com la construcció o en d’altres que requereixen acreditar unes determinades capacitacions i coneixement de l’activitat.
Asun Cirera
Advocada
Assessora de Comerç Exterior de Cecot.