El desplaçament de treballadors a l’exterior

Es freqüent  que les empreses hagin d’enviar  treballadors a d’altres països per tal de dur a terme tasques diverses. Si es tracta de realitzar activitats purament comercials o de gestió de negocis, en principi no sol haver requeriments ni formalitats. Només caldrà assegurar, si  és fora de la UE, l’obtenció de visats en el cas d’aquells països que ho requereixen i en el cas de dur mostraris o mostres, portar la documentació pertinent per a realitzar els tràmits duaners de sortida i entrada al país de destí.

Si el desplaçament ve motivat per la necessitat de dur a terme algun tipus de treball (posada en marxa, manteniments, reparacions, instal·lacions  etc…..), caldrà tenir en compte els següents aspectes:

Aspectes referits als serveis d’immigració

Si els treballs s’han d’executar en un dels Estats Membres en principi no haurien d’existir requeriments d’aquesta naturalesa, sempre i quan els treballadors siguin d’origen comunitari. Pot passar, però, que l’empresa tingui previst desplaçar un treballador de nacionalitat no comunitari en quin cas sí que es pot trobar amb alguna restricció que caldria analitzar abans.

Quan els treballs s’han de realitzar en països no comunitaris cal preveure la possibilitat que s’exigeixin permisos de treball a les persones desplaçades, malgrat ho facin per compte d‘una empresa d’aquí. Per exemple, Andorra exigeix permisos per als treballadors d’empreses estrangers que hagin d’estar-hi més de 5 dies i una comunicació prèvia per durades inferiors a 5 dies.

Aspectes laborals, de Seguretat Social i cobertura sanitària

L’empresa que desplaça treballadors a d’altres països ha de notificar el seu desplaçament a la Tresoreria de la Seguretat Social espanyola per tal que puguin treballar sota la cobertura espanyola, si són desplaçaments a Estats Membres o països amb conveni.

Quant a la cobertura sanitària, depenent de la durada del desplaçament, cal estudiar la conveniència de contractar una assegurança privada, segons quin sigui l’àmbit de cobertura gratuïta en la jurisdicció de destí.

Si el desplaçament es fa a països no comunitaris i sense conveni, s’ha de veure quins són en cada cas els requisits exigits segons la legislació local destí pel que fa a l’obligació de cotització a la Seguretat Social i aquí sí serà convenient, i en alguns casos obligatori, contractar una assegurança de salut.

Es freqüent a mes a més que sigui obligatori la comunicació prèvia a l’autoritat laboral del país de destí. És a dir l’empesa abans de desplaçar els treballadors té l’obligació de fer una comunicació prèvia a l’autoritat laboral competent. Normalment solen haver formularis establerts per realitzar la dita comunicació. Aquest és un requisit que tenen molts estats membres de la Unió Europea.

En cas d’inspecció per part de l’autoritat laboral del país, l’empresa o centre on es realitzen els treballs ha d’estar en disposició de la documentació que acrediti la relació laboral amb l’empresa d’aquí, el nivell de salari i la cobertura de la seguretat social.

Segons la legislació europea, el treballador desplaçat ha de disposar en el país de destí de les mateixes condicions laborals aplicables als treballadors locals, quant a horaris, vacances i nivell salarial.