Mecanisme d’ajust en frontera pel carboni
En el seu intent per accelerar la descarbonització europea i complir amb l’objectiu de la UE pel 2030, de reduir les emissions el 55% equivalent amb els nivells de 1990, la Comissió Europea ha proposat diverses mesures per a incentivar als productors a contaminar menys i a produir dins de la UE. Una d’elles és el Carbon Border Adjustment Mechanism, o mecanisme d’ajust en fronteres, que imposaria un aranzel del carboni sobre els productes d’electricitat, ciment, alumini, fertilitzant, ferro i acer importats pels països de la UE, permetent la competició en igualtat de condicions per als productors europeus i evitant la “fugida de carboni”.
Com es marcaria el preu?
El preu de l’impost dependria de la quantitat d’emissions generades pel producte i de la diferència entre el preu del carboni a la UE i en el país o en la regió d’origen del producte importat. Seria abonat pels importadors europeus de productes no-UE.
Inicialment, la mesura s’enfoca cap a les emissions directes del procés de producció (abast 1), però podria estendre’s després d’un període de transició.
Quan es posaria en marxa?
El mecanisme d’ajust en frontera s’implementaria en el 2026, després d’una transició de tres anys (encara que una sèrie de canvis proposats darrerament podrien avançar aquesta data al 2025). La implementació del mecanisme coincidiria amb l’eliminació gradual dels drets gratuïts sota l’EU MTS, la qual cosa empenyerà a les empreses contaminants europees a reduir o compensar les seves emissions, ja que deslocalitzar la seva producció fora de la UE no els estalviaria el preu del carboni.
Quins serien els països més afectats?
Dins de la UE, Bulgària, Irlanda i Grècia són els països que més depenen d’importacions no europees pel que fa els sectors inclosos en el mecanisme. Avui, més de 50% de les importacions d’aquests països serien sotmeses a aquest aranzel. Pel que fa Espanya, aquesta xifra se situaria prop del 40%.
Les dades suggereixen que la major part dels productes inclosos en el mecanisme d’ajust en frontera serien els originaris de Rússia, Turquia, el Regne Unit i la Xina. Països que tenen la seva pròpia taxa de carboni podrien ser parcialment exempts del mecanisme, ja que els importadors deduirien de l’aranzel europeu l’impost sobre el carboni del país d’origen. Aquests inclouen el Regne Unit, la Xina i Corea del Sud; no obstant això el nivell d’exempció dependria de la taxa de carboni del país i dels sectors coberts per la mateixa.