Determinació del país d’origen d’una mercaderia

El país d’origen d’una mercaderia es determina:

• Perquè  la mercaderia ha estat totalment obtinguda en un país (país d’origen): això passa amb molts productes del regne animal i/o vegetal. Per exemple: l’arròs d’origen     xinès ha hagut de ser obtingut a la Xina. Un filet de vedella serà d’origen europeu si la    carn de vedella que s’ha utilitzat per la seva elaboració és europea, etc.
• Perquè ha estat prou transformada o ha rebut una transformació substancial en aquest país.

Aquest criteri és més difícil d’utilitzar: la principal premissa que marca la determinació de l’origen és que el país d’origen  sigui el del país on s’ha operat l’última transformació substancial o en un concepte comparable dins d’aquest context, on el producte obtingut hagi estat prou transformat o elaborat:

• El mètode de canvi de partida aranzelària. Aquest mètode pot resultar de difícil aplicació per processos productius complexes i exigeix que tant el país importador com l’exportador tinguin la mateixa nomenclatura aranzelària: l’origen es  concedeix si, després de la transformació d’una o diverses matèries  importades (no originàries), el producte elaborat a exportar es classifica en una partida aranzelària  (a nivell de quatre dígits) diferent de la que li correspon a cadascuna de les matèries  no originàries que han estat utilitzades en la fabricació. Un exemple pot ser la salsa    beixamel en pot que en la seva composició porta llet, farina, mantega que poden ser  no originàries  però donaran un producte originari del país on es fabriqui la salsa.
• El mètode de fase de procés productiu o mètode de la prova tècnica: que exigeix detallar la relació de les operacions que confereixen o no a les mercaderies que les han sofert l’origen del país on han estat efectuades. Normalment la norma d’origen s’expressa positivament indicant la llista de transformacions o elaboracions a efectuar-se per a aconseguir l’origen. S’utilitza sovint en el sector tèxtil i de la confecció
• El mètode del valor afegit (o criteri de percentatge ad-valorem): el criteri de percentatge es formula sobre la base del contingut d’importació, imposant un sostre en el valor de les matèries i components no originaris permesos perquè els productes elaborats puguin ser considerats com a originaris.

Cristina Danón
Assessora en Comerç Internacional