Creixement espectacular de les exportacions catalanes
Les exportacions catalanes apunten a un nou rècord anual.
En el període gener-juliol, van créixer d’un 26% respecte de l’any passat i d’un 5% respecte del 2019, però l’encariment de matèries primeres i transports retalla el marge de molts exportadors, sobretot de béns d’equipament.
Un mes més, el juliol, Catalunya va encapçalar les exportacions a l’estat espanyol, segons les dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol, fetes públiques abans-d’ahir i presentades amb més detall avui per l’Idescat. I no solament això. En el període del gener al juliol, dins la taxa de creixement anual espanyola (21,7%), ha estat la comunitat autònoma amb la contribució positiva més gran, amb 6,5 punts percentuals. Les exportacions catalanes van representar el 26,0% de totes les fetes a l’estat espanyol i van créixer també d’un 26,0% interanual.
És important de notar que, després del creixement d’aquests set mesos, la xifra total –uns 47.000 milions– ja supera el volum d’exportacions de l’any 2019 en el mateix període. Concretament, d’un 5%. I no oblidem que el 2019 és, fins ara, la referència, atès que va ser l’any en què més exportacions van fer les empreses catalanes. Això porta alguns analistes a pensar que el 2021 pot ser el nou punt de referència per als anys vinents, perquè es pot assolir un nou rècord de vendes a l’exterior.
Sectorialment, les exportacions de Catalunya van correspondre principalment a productes químics –29,2% del total, i van créixer d’un 18,7% interanual–, seguides de béns d’equipament –16,9% del total, i augment del 33,0% interanual–, mentre alimentació, begudes i tabac –15,0% de total– van créixer d’un 12,3% interanual. És a dir, tots tres subsectors fan un 61% del total. Els creixements dels productes químics i l’alimentació són més baixos que no la mitjana perquè l’any passat la pandèmia no els va afectar tant i van mantenir les vendes a fora. En canvi, els béns d’equipament creixen amb força per la gran caiguda de l’any passat. De totes maneres, val a dir que el seu creixement s’ha alentit al juliol respecte dels dos mesos anteriors.
No els poden repercutir, cosa que els implica de tenir uns marges molt més minsos… O de no
Sobre les exportacions del sector alimentari destaca el bon comportament de dos subsectors que feia temps que eren en hores baixes, a causa, entre més coses, dels aranzels americans. El sector del vi i del cava ha exportat un 23% més que no l’any passat –gairebé la meitat és cava– i el d’olis vegetals, un 26% més i ha crescut bàsicament a l’estat francès.
Per cert, els països importadors de productes agroalimentaris catalans principals en el transcurs del 2021 han estat: l’estat francès (17,22%), la Xina (14,37%), Itàlia (8,47%), Alemanya (5,68%) i Portugal (4,89%). Entre tots cinc s’enduen la meitat de les exportacions agroalimentàries catalanes.
El subsector de la carn manté el lideratge a les exportacions sectorials –37% del total–, amb un augment del valor del 4,21%. En destaca la carn de porc, que representa el 64,47% del valor d’exportació del subsector i el 23,85% del valor total de les exportacions alimentàries catalanes.
Catalunya manté el superàvit comercial assolit a partir del primer semestre del 2019 i que entre el gener i el juliol del 2021 ha registrat una taxa de cobertura de 122,26, força superior a la de tot l’any 2020. La taxa de cobertura fa un balanç de les exportacions i importacions i és un indicador econòmic que, juntament amb l’augment del valor, ens dóna una visió de la competitivitat de les empreses catalanes i del seu atractiu comercial, com també de la capacitat productiva i exportadora. I de moment continua creixent, cosa que vol dir que cada vegada exportem productes amb més valor afegit.
D’altra banda, resulta preocupant que en molts casos les exportacions es troben alentides per la penúria de matèries primes, la manca de peces fabricades a la Xina que no acaben d’arribar i penalitzades pels augments del cost del transport tant pel que fa la importació de les matèries primes i peces necessàries, com amb relació a la competitivitat dels productes acabats a exportar.
Font: Vilaweb