Comerç internacional balanç 2016

Cal només una mirada al balanç de les empreses membres del Club Cecot d’Internacionalització per concloure que el 2016 ha estat efectivament un any positiu.
Els núvols que s’anticipaven el gener del 2016, amb els mercats financers caient, la por d’una recessió als EUA, la crisi financera a la Xina i l’estancament al Japó i Europa, no van acabar materialitzant-se en tempesta.
La precaució de la Reserva Federal (FED) en no precipitar-se en les pujades de tipus, el manteniment i l’ampliació per part del Banc Central Europeu (BCE) de la seva política expansiva, especialment pel que fa a les compres de deute, i la continuïtat dels baixos preus del petroli, a la ratlla dels 50$ o per sota, van ser suficients perquè en el segon semestre el comerç mundial millorés i es corregissin amb escreix les lleus caigudes del primer trimestre. I els indicadors avançats fan pensar que aquesta mateixa tendència seguirà el 2017, almenys al llarg del primer trimestre.
Sembla ésser que la Xina està aconseguint amb èxit transformar-se a poc a poc de ser la fàbrica del món a ser el més important consumidor mundial. O, si més no, això és el que diuen les seves autoritats polítiques i les dades institucionals. Tot i que el procés segueix plantejant molts dubtes, ja que comporta riscos enormes dels quals parlarem més endavant, de moment ajuda de manera important posar-se al davant del comerç a Àsia i, subseqüentment, del comerç mundial.
En els EUA, tot i la sorpresa de la victòria de Donald Trump, l’economia ha crescut a ritmes propers al 3-4%, i el fantasma de recessió que s’anticipava a primers d’any es va esvair completament. I malgrat les decisions teatrals del nou president signant ordres executives (totes elles més de cara a la galeria que altra cosa), els mercats financers oloren baixades d’impostos i augment de la inversió, anticipen creixement, i les borses ho estan reflectint clarament.
Europa, i de manera especial la zona euro, segueix vivint als llimbs. Aferrada a la pipa d’opi del BCE i del petroli barat, però sense avenços, sense cap tipus de reforma estructural que pugui donar la més mínima pista de cap on va de cara al futur. Afortunadament s’ha demostrat que el Brexit no ha estat el cataclisme immediat que alguns anticipaven. Però la incertesa i els riscos polítics són cada vegada més grans: França, Holanda, Alemanya, Itàlia, Grècia… Fins on podrà aguantar el mur protector del BCE sense reformes estructurals i sense cap tipus d’avenç cap a una veritable unió política i fiscal? Ningú ho sap i més val no pensar-hi.
Pel que fa a Espanya, llegíem fa poc en un d’aquests titulars arrogants als quals el nostre Govern és tan afeccionat que: «En una Europa de dos velocidades, Espanya viaja en primera clase, liderando el crecimiento». I efectivament, depenent de com i segons d’on es miri, pot fer aquesta sensació. El problema, però, és que viatgem sense bitllet. I pot ser que d’un moment a l’altre passi el revisor, probablement abans del que ens agradaria, i ens quedem a terra. La baixada del petroli fins als 30$ va permetre que tanquéssim el 2016 amb un superàvit exterior; però l’estabilització per sobre des 50$ canviarà radicalment aquest panorama i és probable que el 2017 tornem al dèficit exterior. És clar que, malgrat les pujades d’impostos, el dèficit públic segueix descontrolat per falta de reformes estructurals. I amb un deute extern disparat, la nostra vulnerabilitat és total: estem en mans del BCE. En el moment en què aquest organisme decideixi tocar els tipus a l’alça o deixar de comprar deute, el cataclisme de la nostra economia està servit.

Però més enllà dels escenaris macroeconòmics, donem una mirada més propera, en xifres, a quina ha estat l’evolució del sector exterior al llarg del 2016.
El sector exterior a Catalunya
Quant a les exportacions, en els onze primers mesos del 2016, el valor de les exportacions catalanes de mercaderies s’ha situat en 60.019,2 milions d’euros, la qual cosa significa un avenç del 2,2% respecte al mateix període del 2015. Les vendes a l’exterior de Catalunya representen el 25,7% del total exportat per Espanya, i és la xifra més elevada d’exportacions de tota la sèrie històrica. Es tracta d’una taxa de creixement superior a la de la zona euro (0,7%), l’Estat espanyol (1,7%), Alemanya (1,2%) o Itàlia (1,1%), i que es contraposa amb les caigudes de França (-0,9%), el Regne Unit (-0,2%), els Estats Units (-3,2%), la Xina (-6,4%) o el Japó (-7,4%).
Les importacions del període han registrat un augment del 2,4%, amb un valor total de 71.623,9 milions d’euros. Les compres a l’exterior de Catalunya suposen el 28,6% del total de les importacions espanyoles.
El saldo comercial de Catalunya va registrar un dèficit d’11.604,7 milions d’euros, xifra que suposa un creixement del 3,3% respecte als onze primers mesos de l’any anterior, segons dades facilitades per la Direcció Territorial de Comerç de Catalunya.
Conjunt de l’Estat espanyol
Al conjunt de l’Estat espanyol les exportacions s’han incrementat un 1,6% respecte al mateix període del 2015, un total de 233.798,9 milions d’euros.
Quant a les importacions, han registrat un descens del 0,9% i han arribat a 250.106 milions d’ euros.
El dèficit total espanyol es va situar en 16.307 milions d’ euros, amb un descens del 27,1% en comparació amb el mateix període del 2015.
I analitzem també quina ha estat l’evolució al llarg del 2016 d’algunes de les empreses exportadores del Club Cecot d’Internacionalització i quines perspectives es plantegen per al 2017.
Sr. Pere Ballart – FLUIDRA
El 2016 ha anat globalment bé i es preveu que el 2017 sigui un bon any. El mercat espanyol té marge de creixement. En general el mercat a Europa té un creixement més lent. El mercat a França s’ha estancat. Àsia ha tingut variacions i s’ha anat enfonsant, però no així Singapur, que ha pujat entre un 7-8%. Han captat projectes grans i això els farà créixer en aquest mercat. El mercat americà està en una situació desigual: al Perú, Colòmbia i l’Amèrica Central està estancat i a l’Amèrica del Nord estan en creixement. A Austràlia ha anat molt bé.
El Sr. Ballart apunta que el Brexit afecta en funció de com vagi la paritat de les monedes. De moment es considera que no afectarà més enllà del canvi de monedes.
Sr. Àlex Brunet – CAIXABANK
El missatge de cara al 2017 és optimista i es preveu un creixement a Espanya i Alemanya. En l’àmbit financer està canviat la tendència, seguint la corba tipus, es preveu que en dos anys es sortirà del negatiu i anirà pujant. El Banc Central anirà darrere de la Reserva Federal.
El Brexit afecta més el Regne Unit que Europa.
Sr. Josep M. Campanera – PLA METALL
L’any 2016 ha estat positiu i es preveu un 2017 també bo.
És preocupant el fet que, si el mercat nacional comença a funcionar, moltes empreses tindran la temptació de deixar el mercat internacional.
Sr. Carlos Nuñez- ICEX
El 2016 ha sigut un any d’incertesa per la situació política del país, ja que no hi ha hagut govern i no han pogut treballar com els hauria agradat.
El programa Consolida no s’ha convocat. El programa Target USA ha tingut una participació catalana de 29 empreses. En el programa Icex Next han participat un total de 350 empreses, de les quals 70 han estat catalanes. L’objectiu d’aquest 2017 amb aquest programa és arribar a les 600 empreses i l’import d’aquestes ajudes s’ha rebaixat de 10.000 a 8.000 €.
Josep Cernuda – ASOCIADIS DE INVERSIONES
En l’àmbit de Catalunya es nota la millora en el consum, que a l’últim semestre ha pujat pel que fa als productes d’alta gamma.
Ells venen a França i Alemanya, i noten que Itàlia ha fet un canvi positiu cap a productes de gamma alta.
Referent a les inversions que mantenen a la Xina, funcionen bé. El tema del dòlar els ha anat molt bé. El fenomen Trump no s’ha notat pràcticament a les borses.
Sr. Toni Lorente – AZBIL TELSTAR TECHNOLOGIES
Azbil Telstar Technologies pertany al sector del metall, però la seva clientela és del sector de les ciències de la vida (indústria farmacèutica, centres de recerca i sector hospitalari, principalment).
El 2016 ha estat un bon any i, en particular en equips, un molt bon any, amb rècord de vendes. A Espanya el sector públic ha tornat a funcionar, encara no a nivells del 2011, però sí en comparació del 2015, i també el sector privat, amb força inversions a la indústria farmacèutica. En general, durant el 2016 hi ha hagut un bon nombre d’oportunitats a molts països i alegria en els mercats, amb força inversions.
A Europa, Itàlia, Irlanda o la República Txeca han funcionat particularment bé, i a Rússia, malament.
També ha anat força bé a països asiàtics com Índia, Malàisia, Indonèsia o Corea, mentre que a la Xina ja fa anys que no hi fem res, fora de ser un centre de producció per a tercers països. A l’Àfrica hi ha hagut força moviment a Sud-àfrica, i menys al Magreb, però també en altres països, com el Senegal i Etiòpia. A Amèrica, els Estats Units, tot i que no són actualment un bon mercat per a Telstar, degut a la competència local, hi ha hagut oportunitats interessants.
A l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, Mèxic, Perú i Argentina són els millors països, i Brasil ha anat malament.

A l’Orient Mitjà, sobretot a l’Aràbia Saudí o els Emirats Àrabs, la situació no ha estat bona perquè s’han cancel·lat o posposat projectes que ens havien estat assignats però per als quals mai es van rebre les bestretes. Finalment, tot i que per a Telstar són mercats petits, Austràlia i Nova Zelanda han tingut un bon comportament.
En el conjunt de mercats, el 2017 s’espera un tònica positiva i la previsió de resultats és bona. Es preveu una certa recuperació a Rússia, també als Estats Units, on la reacció dels mercats al triomf de Donald Trump ha estat també positiva. Aquests comportaments són semblants a Europa, on no es preveu que el Brexit tingui un efecte massa negatiu. També hi ha hagut una bona tendència a l’Extrem Orient, segurament en uns països més que en d’altres, i en alguns països de l’Amèrica Llatina i Àfrica, especialment a Sud-àfrica. En contrapartida, a l’Orient Mitjà sembla que la situació continuarà decaiguda durant el 2017.
Santi Valcárcel – EDITORIAL CLIE
Ha estat un any bo principalment en el mercat dels EUA, on s’ha consolidat la venda de llibres als grans supermercats. El mercat d’Argentina, Colòmbia, Perú i Xile està pujant. En canvi, Mèxic, que anava molt bé, aquest any està en decreixement.
S’està racionalitzant el nombre de títols editats. De fet, les editorials, gràcies al print on demand, eviten tenir estocs i poden fer arribar els llibres en 24-48 h a destí. El món digital s’ha consolidat i està creixent. Clie, amb tota aquesta renovació, ha crescut entre un 15-20% i encara queda un gran recorregut.
Amb la venda mitjançant el print on demand ha canviat el marge, que ha passat del 30% al 50%, i en el llibre digital, al 70%. El tipus de client, ara, és molt més selectiu.
Sr. Ignasi Cusidó – LAMP
Les vendes no han anat gaire bé, però sí la rendibilitat. No han crescut, però han recuperat rendibilitat, que era la seva estratègia. Al mercat espanyol han facturat el mateix, però amb un increment del 10-15% dels preus.
Troben que el mercat europeu està molt parat (avorrit) i han patit decreixement als mercats de França i l’Europa de l’Est.
A l’Orient Mitjà està tot molt parat i no hi ha previsió de millora per al 2017. En canvi, al nord d’Àfricà la situació és molt bona, amb grans projectes d’hotels i retail. La Xina ja no és un mercat atractiu per a ells.
Xile mostra una aturada de l’activitat, tot i que es preveu que el 2017 es desbloquegin inversions grans. A Mèxic els ha perjudicat el canvi, i es constata molta “por” pel fenomen Trump. En relació amb el Brexit no han notat cap efecte.
Sr. Albert Ventura- IMC
En termes generals els mercats del G5 en el sector joguina han UK +7, IT +5, GE +6 , ES +4 i Fr +1. França és el que ha anat més justet, però al final han recuperat una mica i han quedat en resultats positius.
Com a companyia, encara que tanquen al març, es preveu un creixement del 10%, sobretot gràcies a la inversió en projectes nous i a la inversió en innovació. Sense això no creixerien.
En l’àmbit d’altres mercats, com Rússia i el Brasil, per a l’empresa segueix anant molt malament. A Mèxic estan molt espantats amb Donald Trump i el peso s’ha devaluat
molt. La Xina també té molta por del president dels EUA, ja que tremolen amb el tema dels aranzels.
Espanya cada vegada va millor, però, en créixer també al G5, es mantenen les proporcions de 20-25% de venda domèstica i 75-80% de venda a l’exterior.
Les perspectives per al 2017 no són dolentes per al mercat de la joguina, però les incerteses polítiques que tenim davant preocupen una mica.
Sr. Rossend Marques- JOVI
JOVI és una empresa familiar ubicada a Rubí i especialitzada en la fabricació i comercialització de productes per a l’educació artística. També en la fabricació de llapis de cosmètica per a terceres marques. Actualment té presència a més de 80 països.
La facturació ha pujat el 2016 un 10%, amb continuïtat per als productes artístics i un fort increment en exportació de cosmètica. Actualment exporta la meitat del que fabrica.
L’any 2016 s’ha incrementat la plantilla en un 10%, especialment als departaments de Màrqueting, Vendes i Enginyeria. Està previst un creixement de l’exportació per a aquest 2017 d’un 20% per projectes oberts a Rússia, els EUA i França.
En termes generals, per tant, les valoracions són bones. Tret d’algunes àrees concretes, com hem vist, la dinàmica que reflecteixen aquestes aportacions indica una evolució positiva del 2016 i bones perspectives per al 2017 quant a l’ activitat de les empreses amb activitat internacional, però sense perdre de vista la dificultat de fer plans a mitjà o llarg termini, atesos els canvis constants en l’àmbit econòmic i polític, sense oblidar el canvi social en el qual estem immersos, com expliquem a continuació.
Sr. Josep Mas – COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS
En un escenari d’estabilitat econòmica i millora de l’activitat, els col·legiats actius del CAATEEB van iniciar prop de 12.000 obres, incloses totes les categories, a la província de Barcelona, la qual cosa significa un increment del 3% respecte al 2015, si bé el nombre de visats professionals ha representat un descens del 3% respecte a l’any anterior. Destaca un increment, per primera vegada des d’abans de la crisi, amb un 15% de les obres de nova construcció i gran rehabilitació.
Lentament es va consolidant la intervenció de col·legiats en programes de cooperació internacional, així com la seva col·laboració amb empreses del sector fora del nostre país, especialment dins de la zona europea, perquè és una figura tècnica que per la seva formació especifica s’ha descobert com a enllaç de la cadena de direcció en el procés d’execució material de les obres.
La creació i millora d’eines electròniques, juntament amb la certificació professional, iniciada el 2016, permetrà competir amb avantatge en el marc tendent a la desregularització de títols professionals, i el CAATEEB aposta per una àmplia formació que permeti adquirir les noves competències que sorgeixen tant en el mercat intern com a l’exterior.
PERSPECTIVES 2017
Si haguéssim de resumir les perspectives econòmiques per al 2017 en una sola paraula, no hi ha dubte que aquesta seria “incertesa”. I tots sabem que la incertesa és molt negativa per a l’empresa, que necessita fer plans a curt i mitjà termini comptant amb unes bases d’estabilitat. Vegem, doncs, algunes d’aquestes perspectives:
MATÈRIES PRIMERES
Creiem que el petroli s’ha estabilitzat a la ratlla dels 50$ i el més probable és que segueixi en aquest rang al llarg de tot l’any, fet que no és dolent en absolut, però tampoc proporcionarà als estats totalment o molt dependents (com és el cas d’Espanya) les alegries del 2016. La resta de matèries primeres seguirà el mateix camí a l’alça, la qual cosa proporcionarà a la majoria de països emergents un escenari millor que el de 2016, amb millors possibilitats de creixement.
TIPUS D’INTERÈS, DIVISES i DEUTE
En principi, tot fa pensar que la FED apujarà tipus com a mínim un parell de vegades al llarg de 2017, amb la qual cosa els tipus dels EUA podrien situar-se entre el 0,75% i el 1,25%, si finalment són tres. Per que fa a l’eurozona, no hi ha cap perspectiva de pujades. El més probable és que els tipus segueixin en el 0% al llarg de tot el 2017 i probablement fins i tot al llarg del 2018. Però per al BCE les coses estan cada vegada més difícils, ja que la pujada del preu del petroli comença a provocar tensions inflacionistes i, tot i que la inflació continua per sota dels objectius, les pressions a pujar tipus seran cada vegada més grans. Pel que fa a les divises, cal esperar que la divergència entre les polítiques de la FED i el BCE segueixi pressionant el dòlar a l’alça, tot i que moderadament.
Molt més preocupant és el tema del deute, que segons el Fons Monetari Internacional (FMI) ha arribat als 152 bilions de dòlars, que equivalen al 225% del producte interior brut (PIB) mundial. La política laxa dels bancs centrals (en la qual segueix instal·lat el BCE) ha creat una bombolla de bons sobirans de proporcions gegantines, que ha convertit el bo estatal a deu anys -un actiu considerat tradicionalment com “lliure de risc” (bàsicament els bons dels EUA i l’eurozona) i en el qual bancs, companyies d’assegurances i fons de pensions solen aparcar els seus diners- en l’actiu “de major risc” del món, encara que pocs s’atreveixin a dir-ho obertament i menys encara a reconèixer-ho. El dia en què ens despertem amb la notícia que s’ha desencadenat una crisi correctiva en els bons estatals anomenats “lliures de risc” viurem un cataclisme econòmic de dimensions desconegudes. És urgent una correcció per part dels bancs centrals i, en aquest sentit, la FED ja ho està fent. Podrà fer-ho també el BCE? I, en cas de fer-ho, Espanya, Itàlia, Portugal, Bèlgica i França ho suportarien? Difícil d’imaginar.
LA XINA I ÀSIA
Dèiem abans que la Xina està duent a terme amb un relatiu èxit la seva transició des d’una economia abocada a l’exportació fins a una economia dominada pel consum intern. Això sí, lluny d’aquells creixements espectaculars del 10% anual dels anys noranta i començaments de la dècada del 2000, ja que s’ha desaccelerat a creixements del 6,5%, envejables i envejats per molts altres països, però insuficients perquè el gegant asiàtic pugui mantenir per molt de temps el seu model d’economia estatal controlada. El problema xinès és la transició d’un aparell productiu en mans de l’Estat i controlat per l’Estat, abocat a les exportacions barates, a una economia de lliure mercat que impulsi la demanda interna. I això no és tan fàcil de resoldre. Per poder completar amb èxit la seva transició d’una economia productiva estatal controlada a una economia lliure moguda per la demanda interna, la Xina necessita reformes polítiques i socials que no s’acaben de veure, i no seran tan fàcils d’aconseguir. No hi ha cap dubte que la Xina té un ampli potencial per créixer (el seu PIB per càpita és de prop del 30% del dels EUA), però aconseguir-ho demana canvis polítics que no estan tan clars. I amb Trump a la Casa Blanca advocant per mesures proteccionistes, és probable que les coses es posin encara més difícils. La Xina continua sent un problema potencial per a l’economia mundial i cal vigilar-la molt de prop. No oblidem que el desenvolupament de tota la resta de països del sud-est asiàtic va estretament lligat al desenvolupament dels esdeveniments a la Xina.
PAÏSOS EMERGENTS DE LLATINOAMÈRICA I ÀFRICA
En general, els països emergents en aquestes dues zones es veuran beneficiats per la pujada del petroli i altres matèries primeres. En el cas de Llatinoamèrica, però, cal remarcar importants excepcions, com és el cas de Veneçuela, enfonsada en el caos; l’Argentina, que segueix sense aixecar el cap; el Brasil amb una crisi institucional de proporcions gegantines i lluny d’estar resolta; als quals ara hem de sumar també Mèxic, pel deteriorament de les relacions amb els EUA, que són el seu principal mercat. Un dels països més ben posicionats, sota el nostre punt de vista, és Colòmbia. Xile és possible que millori alguna cosa, però la crisi política no ajuda i el creixement seguirà per sota de la mitjana dels últims anys.
ELS ESTATS UNITS
A hores d’ara, el que l’administració Trump faci o deixi de fer en matèria econòmica i de política internacional segueix sent la gran incògnita. De moment, totes les ordres executives que ha signat el nou president han estat de cara a la galeria, sobre temes morals o d’immigració, més encaminades a acontentar els seus votants conservadors que de veritable transcendència política o econòmica. Què és el que farà realment de tot el que ha anunciat en matèria econòmica? La lectura positiva que n’estan fent els mercats no deixa de ser sorprenent i alhora encoratjadora. Com dèiem abans, oloren mesures liberalitzadores, oloren baixades d’impostos, oloren menys despesa social… i això els agrada. L’economia dels EUA està en un camí clar de creixement, i amb l’atur al 5% no es pot dir que les perspectives siguin dolentes en absolut: hi haurà creixement. Molt greus i errades haurien d’ésser les decisions de Trump perquè tot se’n vagi sobtadament en orris. I, pel que sembla, els mercats no ho anticipen pas així. És qüestió d’esperar i veure què passa.
EUROPA
Després de l’ensurt del Brexit, Europa segueix, com de costum, paralitzada. No avança, sinó que més aviat es podria dir que va enrere. I, de fet, la complexitat de la seva estructura política (quan no hi ha eleccions en un país n’hi ha en un altre) afavoreix aquesta paràlisi. La crisi de l’euro, lluny d’estar resolta, diguem que està “congelada” per les mesures de política expansiva del BCE, però reapareixerà tan aviat com aquestes desapareguin. La crisi bancària també està lluny d’haver quedat resolta, malgrat totes les mesures d’unificació reguladora del BCE. I el rescat a l’Italià del Monte dei Paschi per part del Govern italià n’és una clara demostració. No serà l’últim. Europa es va negar a afrontar la realitat dels problemes del seu sistema bancari assumint pèrdues pels crèdits incobrables (com es va fer als Estats Units) i la banca europea segueix amb 1,2 bilions d’euros de crèdits improductius i incobrables que finalment ningú sap qui assumirà. Grècia segueix sent un problema latent: els programes de rescat continuen fracassant un darrere l’altre, i tornen de nou les veus que demanen que surti de l’euro.
I a tot aquest rebombori econòmic s’afegeix la crisi política. A França, Marine Le Pen segueix guanyant punts i, encara que tots confiem que el sistema francès d’eleccions a dues voltes acabi finalment “salvant els mobles”, les coses no estan clares. Una França dividida entre el radicalisme de Le Pen i l’”enigma” Macron (suposant que finalment aquest últim guanyi) és molt improbable que resolgui els greus problemes econòmics que afronta la nació. I no augura res de bo per a la UE .

A Holanda sembla clar que la ultradreta de Geert Wilders, oposat a les polítiques de la UE, és més a prop cada vegada d’aconseguir el poder si troba el soci adequat, i sembla probable que sigui així.
A Itàlia, després del fracàs de Renzi, les coses estan cada vegada menys clares. El Moviment 5 Estrelles i la Lliga Nord, ambdós poc amics de la UE, tenen pressa per anar a les urnes.
I ni tan sols a l’estable i equilibrada Alemanya pot dir-se que les coses estan del tot clares. La crisi dels refugiats està passant a Merkel una factura molt cara, i per primera vegada es parla de la possibilitat que pogués perdre la cancelleria davant una coalició de partits d’esquerra.
La crisi de l’euro, com dèiem anteriorment, està lluny d’estar resolta i es manté simplement congelada, però tard o d’hora ressorgirà. Perquè el problema de l’euro no és la moneda en si, sinó l’absència total de voluntat política dels estats per fer les cessions de sobirania que exigeix l’existència i continuïtat d’una moneda única. Sense elles, qualsevol economista de primer any sap que l’euro no té sortida. I, a menys que passi un miracle, les possibilitats d’aconseguir una unió política cada vegada estan més lluny.
Ens sembla estrany que els anglesos, veritables mestres en l’art de la navegació, arribessin a la conclusió que, ateses les circumstàncies, el Brexit era el més convenient. ¿Que el millor era abandonar el transatlàntic europeu com més aviat millor i fer la singladura en la seva pròpia embarcació disposant d’una major capacitat de maniobra per esquivar els embats de les onades?
ESPANYA
Què podem dir d’Espanya? Impostos alts, despesa pública incontrolada, dèficit descontrolat i augment constant de deute públic. Molt mala combinació! La demanda interna i el boom del turisme, ajudats per la política expansiva del BCE i els preus favorables de les matèries primeres, han tibat l’economia amb força i ens han proporcionat un excel·lent 2016. Però caldria estar cec per no admetre que és un creixement que es fonamenta en arenes movedisses. Seguint l’exemple de la resta d’Europa, Espanya segueix al paire, sense reformes estructurals, ancorada en la filosofia del carpe diem. Tard o d’hora en pagarem les conseqüències i, tenint en compte la creixent incertesa a escala mundial, hi ha moltes més probabilitats que sigui d’hora que no tard. Tot i que la inèrcia del creixement segueixi donant-nos alegries al llarg del 2017, que sens dubte ho farà, seguim opinant, com esmentàvem al principi, que a l’Europa de dues velocitats estem viatjant en primera classe sense bitllet. I d’un moment a l’altre passarà sobtadament el revisor.
CONCLUSIÓ
Dèiem al començament que, si d’hem de definir alguna manera l’escenari de perspectives per al 2017, la paraula és “incertesa”. I subsistir en un entorn d’incertesa implica adaptar-nos i gestionar de forma adequada. En un entorn canviant el que preval no és la dimensió de l’empresa, sinó la seva capacitat d’adaptació. L’empresa que triomfarà no serà la que més creixi estructuralment, sinó tot el contrari, la que, amb major agilitat i menor estructura, sàpiga aprofitar al màxim la seva capacitat d’innovació per penetrar en mercats més amplis, amb un mínim d’inversió.
Fa uns anys, era fonamental traçar un pla d’objectius a mitjà i llarg termini, i establir les pautes d’inversió per assolir-los. En l’entorn actual això ja no serveix i hem de ser capaços de viure els esdeveniments en temps real i gestionar els processos en el moment en què es produeixen. El que era vàlid per a ahir, és probable que al cap d’uns mesos no serveixi, ja que els escenaris canvien a un ritme vertiginós. En el moment actual, l’èxit d’una empresa va lligat a la seva capacitat d’adaptació i agilitat de maniobra.
D’una banda, els escenaris polítics i econòmics canvien amb una rapidesa desconeguda des de fa molts anys i que fa molt difícil, per no dir del tot impossible, fer previsions concretes a mitjà i llarg termini. De l’altra, ens enfrontem a tecnologies disruptives que alteren els escenaris productius i de distribució a un ritme difícil de seguir. I a tot això se suma el fet que el client final ha deixat de ser un ens impersonal i desconegut per esdevenir un nom i cognoms amb presència pública, que fa sentir públicament la seva veu en xarxes socials, i disposat a valorar el nostre producte i la nostra gestió. Qui no sigui capaç d’adaptar-se a aquestes realitats, implementant a temps els canvis necessaris, acabarà sens dubte fora del mercat. L’únic que garanteix l’èxit d’una empresa és la seva capacitat per adaptar-se a les circumstàncies, siguin les que siguin.
L’èxit en un entorn d’incertesa no és una fita impossible d’assolir si som capaços d’adaptar-nos i prendre les decisions correctes. Volem, per tant, concloure el nostre informe d’aquest any amb una nota poètica positiva que, malgrat que no ha estat escrita pensant en l’empresa, creiem que descriu perfectament amb el seu missatge la mentalitat positiva que hem d’adoptar per desenvolupar-nos amb èxit en aquest entorn incert i canviant. Són les paraules de poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922) en “El pi de Formentor”:

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs brugir a tes plantes la mar del món irada,
però tes cançons valentes aniran per la ventada
com l’au dels temporals.

És el nostre desig que aquest esperit positiu, disposat a superar tots el reptes, permeti a totes les empreses del Club Cecot d’Internacionalització afrontar els del 2017 amb el mateix aplom que l’au dels temporals, l’albatros, és capaç de moure’s amb agilitat i volar amb majestuositat enmig de tots els vents, bufin d’on bufin, per contraris i tempestuosos que siguin. I que l’exercici 2017 resulti finalment tan positiu com ha estat el 2016.
Amb aquest propòsit, des de la Cecot, i de manera especial pel que fa a les empreses involucrades en comerç exterior, des del Club Cecot d’Internacionalització, seguirem treballant per ajudar els nostres associats a assolir adequadament aquest nou model de gestió.

Eliseo Vila Vila – Economista. President del Club Cecot d’Internacionalització
Albert Ventura – Vicepresident del Cub Cecot d’Internacionalització
Asun Cirera – Advocada. Assessora de Comerç Internacional de Cecot