BREXIT … i ara què?

Diuen que tots els éssers humans sentim repulsió per un o altre animal. La majoria als rèptils, i majoritàriament a les serps; altres als insectes, i en especial als aràcnids. Els economistes tenim fòbia als cignes, però no a qualsevol cigne, tan sols als que identifiquem com a “cignes negres”.

Què són els cignes negres? Esdeveniments imprevistos que irrompen en els mercats causant un impacte en l’ economia mundial i distorsionant totes les previsions a curt i mig termini. Poden ser negatius: com un terratrèmol, una guerra; però també de caràcter positiu, com un descobriment, un tractat de pau, El BREXIT entra plenament en aquesta categoria , doncs malgrat no ha estat un esdeveniment sobtat o inesperat, la possibilitat hi era, es considerava molt remota, i els mercats l’havien descartat totalment. Les borses van pujar els dies anteriors i les cases d’apostes estaven 84/16.

Tanmateix, contra tot pronòstic, el poble sobirà va parlar, i la seva decisió va ser contundent: “leave”. Desencadenant un terratrèmol en el mercats en el qual l’índex borsari espanyol (IBEX) i les empreses espanyoles amb interessos a la UK han estat els més damnificats, alguns amb pèrdues d’ un 20%. Sense dubte, un cigne negre en tota l’ extensió de la paraula.

L’impensable, ha succeït. I…. ara què? No hi ha dubte que les conseqüències no són cosa baladí, seran significatives amb molts fronts. Afectaran de manera important al nostre país i d’una manera especial als nostres intercanvis comercials amb la UK. Penso, per tant, que algunes reflexions meves, a títol personal, puguin ajudar les empreses del Club Cecot d’Internacionalització a desenvolupar les seves pròpies consideracions.

S’han equivocat els anglesos? Qui hagi viscut a Anglaterra i estigui versat en la mentalitat anglosaxona pot ser entengui el que ha succeït millor del que és habitual des de fora. Els anglesos abandonen la UE? Abandonen? Un no pot deixar de preguntar-se, a nivell de poble, alguna vegada van estar dins? Només cal adonar-se que des del costum de conduir per l’esquerra, passant pel sistema de pesos i mesures, la moneda, i tantes altres coses, els anglesos sempre s’han sentit molt més identificats amb els USA que amb Europa. Quan van entrar ningú els va preguntar; però si els hi pregunten, la resposta hauria de ser previsible. Els europeistes ens parlen de tres milions de firmes que diuen haver-se “equivocat” i es “penedeixen” d’haver votat “leave” demanant un altre referèndum. Conec bé la maduresa democràtica del poble britànic i tinc els meus dubtes que ningú decidís a la lleugera. Però encara admetent que és així, estic convençut que deu haver també més de tres milions que per pressions familiars, de treball, polítiques i socials van votar “remain”, però en el seu fur intern, se n’alegren en silenci, de que sortís.

Estaran millor o pitjor fora de la UE? Si hem d’escoltar als europeistes, el poble anglès s’ha suïcidat, s’ha condemnat a l’aïllament, a l’infern, quedarà fora del mercat europeu. Tinc dubtes seriosos que hagi de ser així. Hi haurà negociació i tractats de lliure comerç. A cap de les dues parts l’interessa d’un altre forma. Si estem negociant un TTIP amb els EEUU, és possible esperar que no haurem de negociar un tractat amb el nostre ex-soci que sigui favorable al comerç d’ambdós? Per suposat que sí! L’UK ja no formava part de la moneda única, no formava part de l’Acord de Schengen sobre la lliure circulació de persones: quins seran els canvis? Pot ser que a nivell polític i financers importants, però a nivell de carrer, molt pocs. A curt termini el terratrèmol és inevitable: la lliure cau, els mercats s’enfonsen. A llarg termini, el més probable és que la UK acabi gaudint del millor d’ambdós mons, sense la cotilla burocràtica de Brussel·les.

En què afectarà a la UE? En molt. D’entrada el pressupost patirà una important pèrdua, que afectarà sense dubte la distribució de fons comunitaris. No obstant, i en la meva opinió, les conseqüències són més importants des del punt de vista polític que econòmic. El BREXIT es un torpede en la línia de flotació de la UE. Això no significa que el vaixell s’hagi d’enfonsar, però el que està clar és que no podrà seguir navegant al paire com ha fet fins ara. En una Europa on els populismes euroescèptics d’ultra dreta i ultraesquerra creixen a passos gegantins, tan sols queden dues sortides: o s’aconsegueix la suficient voluntat política per avançar cap a una unió fiscal i política amb rapidesa o en cas contrari la UE iniciaria el seu procés de desintegració palatina. Hi haurà capacitat i voluntat política suficient per frenar-ho amb avanços convincents cap a una veritable Unió? En aquest cas estaríem davant un nou cigne negre, tant o més important que el propi BREXIT, i aquesta vegada de caràcter positiu. Però des del meu punt de vista, les possibilitat que això succeeixi, de moment, són menors de les que es donaven en el cas del BREXIT.

En què afectarà a Espanya? En molt. El volum bilateral de comerç entre ambdós països és molt important i les inversions espanyoles a la UK també. D’entrada, a curt termini la pèrdua de la lliura pròxima al 15% ja és un cop important per a la competitivitat de les empreses espanyoles, de manera especial per a les exportacions agrícoles i el turisme. A mitjà termini s’ha de veure com queden els tractats bilaterals.

Quin consell podem donar a les empreses exportadores? Que no perdin la calma ni es deixin portar per l’alarmisme dels titulars dels diaris. Passada la primera sorpresa, la turmenta financera en els mercats amainarà. De moment, mentre UK no sol·liciti formalment la seva sortida, continua essent membre de ple dret de la UE i tots les acords i tractats signats segueixen vigents; a llarg termini s’ha de veure com queden, però ja he dit que en aquest particular soc optimista, no crec que canvií gaire. Això sí, a curt termini, tenim el problema de la pèrdua de valor de la lliura, però això és una cosa amb la que les empreses exportadores estem acostumades a lluitar constantment. La meva humil opinió és que no es preocupin excessivament pel UK, seguirà endavant i probablement enfortit. També en la meva opinió, de qui sí ens hem de preocupar, a menys que es produeixi un canvi important, és del futur de la UE.

Eliseo Vila
Economista
President del Club Cecot d’Internacionalització.